D’on ve el nostre nom?

NAMASTÉ, LA SALUTACIÓ QUE DÓNA EL NOM A L’ASSOCIACIÓ

El gest del Namasté és molt antic. Forma part integral de la cultura índia. La seva essència es tanca en la unió d’ambdós palmells de les mans, cap amunt i davant del pit, com una salutació. S’utilitza sempre, en qualsevol ocasió. Namasté representa saber que cadascú de nosaltres és una espurna divina en el seu interior, localitzada al chakra del cor. El gest és el reconeixement d’un ésser a un altre.

Literalment, Nama significa «reverència», as significa «jo», i et significa «tu». Per tant, Namasté significa «respecta’m» i  «et respecto». Per a realitzar el gest Namasté, es col·loquen les mans davant del chakra del cor, es tanquen els ulls i s’inclina el cap. Pot fer-se també col·locant les mans davant del tercer ull, inclinant el cap i duent després les mans al cor. Es tracta d’una profunda demostració de respecte. El Namasté permet el mestre i l’alumne unir-se energèticament en un lloc intemporal, lliures dels lligaments de l’ego. Però el Namasté no necessita una ocasió determinada. Es pot fer en qualsevol lloc, en qualsevol moment, sense cap ritual ni condició prèvia. És una salutació instintiva i incondicional a la creació.

Si en volem saber més del nom NAMASTÉ:

L’expressió “Namasté” haurà deixat de ser una paraula, una elaboració intel•lectual, per transformar-se en la més genuïna expressió de la Unicitat en la qual hauràs bolcat el teu “jo NAMASTÉ”.

El terme Namasté, usat a manera de salutació, representa que el Déu que és jo reconeix, saluda i reverencia el Déu que ets tu. Amb la qual cosa, a més, tu i jo ens unifiquem en l’Un, en Déu mateix, i reconeixem i saludem al Déu que és tots i Tot.El seu origen etimològic es troba en el sànscrit i de la integració de dos vocables: “namas” i “et”. El seu contingut inclou i engloba dos grans significats:

• D’una banda, “namas”, que per les normes de divisió de les paraules del sànscrit (en lingüística, els diferents tipus d’alteracions fonosintácticas, determinades pel context fonològic, que sofreixen els fonemes enmig de la paraula o dins de la frase en entrar en contacte amb altres sons), pot dividir-se en “na”, la seva traducció és “no”, i “ma.”, que significa “meu”, per la qual cosa “nama” representa “manca de propietat” o “absència d’identificació” amb alguna cosa o algú (per exemple, amb qualsevol tipus de percepció d’identitat individual, sigui física o espiritual).

• Per un altre, “namas”, en la seva globalitat, significa “reverència” o “adoració”. I “et” (datiu del pronom personal “tuám”: “tu” o “vostè”), “a tu” o “a vostè”. Pel que la traducció completa de “namasté” és “et reverencio a tu”.

- Extret d’uns escrits d’ Emilio Carrillo Benito -